Mireia Tor Llensa

He volgut crear aquest diagrama de mode circular, ja que quan he llegit el text de Howard, ens parla de com:

“Puede pensarse un mundo de arte como una red establecida de vínculos cooperativos entre los participantes.”

I per mi la forma circular sempre la interpreto com a col·laboració, grup.

El món de l’Art está composat de diferents agents, i aquest és poden classificar entre agents humans i agents no humans, els agents no humans són els encarregats de la producció, distribució i recepció de l’art, encara que no siguin persones, i els he classificat en:

• Galeries d’Art
• Museus
• Fires d’Art
• Plataformes Digitals
• Institucions Educatives
• Organitzacions Culturals
• Espais Alternatius

Per altre banda, els agents humans són aquells individus o col·lectius que exerceixen un paper actiu en la creació, promoció, distribució i recepció de l’art, i els he classificat en:

• Artistes
• Crítics d’Art
• Curador
• Col.leccionistes
• Gestor Cultural
• Educadors
• Artistes Emergents

En cada un dels agents he introduït una petita descripció de les seves funcions, i he volgut utilitzar els colors i les seves tonalitats per classificar les diferents disciplines i procedències, com també les relacions i sinergies que poden tenir els uns amb els altres.

• Marrons per les institucions com museus o galeries d’art.
• Blaus per als sectors més educatius.
• Verds per als agents més humanistes i sociològics.
• Morats per als creatius i alternatius.
• Grocs per als agents coordinadors.

Les fletxes de color taronja, per establir les relacions que tenen l’un amb els altres més comunes.

Quan Howard ens parla de aquí de:

“Lo que buscamos son grupos de personas que cooperan para producir cosas que por lo menos ellas llaman arte. Una vez encontradas, buscamos otras personas que también son necesarias para esa producción, con lo que vamos construyendo gradualmente un panorama lo más completo posible de la red cooperativa que irradia el trabajo en cuestión.”

M’he basat en aquesta idea per anar construint el diagrama, i a mesura que l’anava creant, vas trobant més aspectes de col·laboració entre ells.

Per exemple:

L’artista emergent tindrà en principi més vinculació en espais alternatius en els principis de la seva carrera, que els artistes ja consagrats, tot i que l’artista emergent pot arribar a col·laborar amb l’artista ja consagrat i que aquest li serveixi de plataforma per poder adquirir més visibilitat.

Les plataformes digitals poden fer de llançadora de l’obra d’artistes: YouTube, Spotify, Instagram tiktok, moltes vegades a cost 0, i és una gran agent per als artistes emergents, i a la vegada, també ho és per donar visibilitat a projectes artístics i artistes ja coneguts, institucions d’art i programes educatius artístics.

La creació del diagrama m’ha ajudat molt per entendre la col·laboració entre els diferents agents.

Bibliografía:

Becker, H. [Howard]. (2008). Mundos del arte y actividad colectiva. En Los mundos

del arte. Sociología del trabajo artístico (p. 17-59). Universidad Nacional de

Quilmes. ISBN 9789875581470

Text reflexiu individual sobre el procés d’aprenentatge

En aquesta assignatura de pràctiques col·laboratives he descobert moltes coses que no sabia sobre elles, començant per als seus orígens i perquè van aparèixer.

El text de Cruz (H), «la dimension artística», ha sigut una lectura que m’ha fet reflexionar sobre l’art com a eina política i capitalista, un aspecte de les pràctiques col·laboratives que queda amagat o» disfressat» rere la cara de la solidaritat, la col·laboració i la comunitat.

També la lectura de la Claire Bishop, i la crítica sobretot als aspectes de benefici econòmic i social per part d’institucions i governs, aspecte que ha sorgit al llarg de les diferents pacs, i un dels que genera més controvèrsia per part de nosaltres, l’artista, i de com aquest/a posa a la disposició de la societat els seus coneixements i eines artístiques.

A través de les anàlisis de diferents projectes, també s’ha pogut entendre la importància dels diferents agents que formen part dels projectes i la seva sinergia.

En el meu cas, el projecte que vaig analitzar amb el meu grup: New Curriculum del col·lectiu Campo Adentro em va sorprendre gratament.

La idea de crear un laboratori d’intercanvi entre art, ciència i coneixement ancestral rural, i que aquest es produís en diferents territoris nacionals i al final tingués uns resultats positius, em va fer reflexionar fins a quin punt és possible intentar crear nous sistemes de funcionament de societats amb una base de col·laboració i solidaritat, sobretot compromeses a fer els canvis per un bé comú.

També treballar en l’anàlisi d’aquest projecte amb la Montse i compartir opinions i punts de vista, a vegades iguals, a vegades no tan semblants, i la sinergia de treball que vam seguir, és una prova que quan s’agafa la part de la responsabilitat que pertoca a cadascú en un projecte el resultat final pot ser més que satisfactori, i posar diversos punts de vista i opinions compartides et fa créixer com a artista i persona.

Un altre aspecte de la asignatura del cual n’era molt ignorant i m’ha agradat molt aprofundir es el debat de les polítiques culturals, partint del text de George Yúdice.

Yúdice ens en parla des del punt de vista de la cultura com un recurs que treballa per àmbits tan diversos com són l’econòmic, el social o el polític, i la reflexió que has de fer tu com a artista per assimilar això, crec que és fonamental si et vols dedicar als projectes col·laboratius.

En el debat de polítiques culturals, tant jo, com els meus companys i companyes, entràvem en el conflicte «ètic i moral» de què el nostre coneixement i accions culturals/artístiques no acabessin formant part o el mínim possible, de ser una eina per l’entramat polític i capitalista de la societat.

També quan parlàvem de democràcia cultural i democratització cultural, es va generar un debat intens entorn de la qüestió d’on anaven els objectius d’aquestes pràctiques, i si eren objecte polític o no. Com deia un company:

“En un món ideal ambdós conceptes podrien conviure, i des d’un equilibri complementar-se, però la realitat és que són dos conceptes contradictoris perquè la intervenció pública busca el consum cultural, i no la transformació social.”

Crec que estic bastant a favor d’aquesta aportació, i crec que s’ha d’acceptar com a artista i creador que el que aportes es converteix amb un instrument polític, perquè l’art sempre és polític, però també estic a favor que ho pots fer des d’un lloc inspirador i positiu, aquí també esdevé que sigui una eina que pugui accelerar canvis positius en la societat en que vivim actualment.

En la penúltima pac, l’activitat 4, una de les convocatòries que vam analitzar, la creada per al Parlament Europeu em va semblar un clar exemple d’instrument propagandístic i fins i tot m’atreveixo a dir de còmplices per utilitzar els joves creadors com a mer instrument capitalista i democràtic per aportar més votacions al Parlament Europeu, en resum, esperpèntic i manipulador, tal com és el sistema democràtic i capitalista.

Si m’he de posicionar com a artista dins de les pràctiques col·laboratives, el projecte que vaig analitzar juntament amb la Montse, New currículum no difereix gaire de la idea que tinc en quins projectes m’agradaria estar involucrada.

El coneixement ancestral de l’home en relació amb la natura, i la connexió amb ella i l’art, seria per mi el punt de partida per crear diferents projectes col·laboratius que posin la mirada aquí.

Per tant, la col·laboració amb diferents agents, seria una part molt important a continuar investigant i aprenent com treballar plegats.

També estudiar els sistemes de finançament més ètics possibles i col·laboracions de finançament, per poder treballar amb uns valors els quals estigués còmoda i sentis que el projecte o projectes parteixen d’unes bases les més ètiques possibles i reals, tot i que ja hem anat veient que això és el més difícil en el món dels projectes col·laboratius.

Crec que utilitzar l’art i la cultura pel bé comú és el més positiu i important de tot això que hem anat veient al llarg de l’assignatura, i que la figura del «Déu creador artista» es limita a ser un instrument i agent més de l’entramat global, i començar per ser solidaris i humils, crec que només pot tenir resultats positius no?

Mireia Tor LLensa
Juny 2024

 

 

 

Reflexió final grupal de l’activitat 2 del projecte New Currículum del col·lectiu Campo Adentro fet per:

Montserrat Marmol Codina

Mireia Tor Llensa

Primera etapa d’anàlisi del cas d’estudi: de l’origen al context d’actuació

PROJECTE: NEW CURRICULUM

GRUP DE TREBALL 3: Montse Marmol Codina i Mireia tor Llensa

• Quin és l’origen del projecte i el seu objectiu principal?

El Projecte New Curriculum, creat per Campo Adentro: una organització de producció social i cultural i un agent de col·laboració, busca crear un programa multidisciplinari, un laboratori d’intercanvi entre art, ciència i coneixement ancestral rural amb una prova pilot: la creació d’un poble o nucli rural experimental on es produeixen aquests intercanvis de saber entre estudiants, professors, agricultors i pastors.

Podríem dir que uns dels objectius fonamentals del projecte té a veure amb la mobilització de sabers que es troben en la intersecció entre el pensament crític, l’art, i la connexió i saber amb les comunitats locals del territori rural, per promoure una transició de les nostres societats a la sostenibilitat, aquesta, resideix en el retrobament entre camp – ciutat, cultura – naturalesa, l’equilibri territorial i el disseny i extensió de sistemes productius, economies locals i comunitats resilients, inclusives i sostenibles.

Els centres, nuclis han de funcionar com a ponts que puguin creuar-se en totes dues direccions: Urbà i Rural.

Segons els creadors del projecte:

Es tracta de desconstruir «la visió bucòlica del món pagès, que no és sinó una deformació òptica urbana». Però, al mateix temps, cal fer-ho des d’una posició horitzontal i no paternalista, utilitzant un llenguatge comú, que no funcioni com a barrera sinó com a pont.

Llavors, aquests centres no sols serviran perquè l’urbà s’acosti al rural, sinó perquè el rural s’endinsi en ells parlant el seu idioma.

• Quina és la font de finançament i el context d’actuació?

El projecte New Curriculum té diverses fonts de finançament:

• Cofinançat pel Creative Europe Programme of the European Union com a part del projecte Table and the Territory.
• Compte amb el suport de la fundació daniel & nina carasso.
• També és un projecte subvencionat per al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del gobierno de España.

El context d’actuació del projecte és promoure la sinergia entre àmbits de coneixement i la seva posada en pràctica, perquè futurs professionals multidisciplinaris en conjunt amb les comunitats locals estenguin iniciatives transformadores de sostenibilitat amb èxit.

• Quin tipus d’agents hi han participat i de quina manera s’han relacionat entre ells?

El nombre d’agents humans i no humans que participen en el projecte són múltiples i comprenen àrees molt diverses: artistes, experts en desenvolupament rural, agricultors, membres de les comunitats locals i institucions com centres de recerca, ONG i institucions governamentals.

La relació entre aquests agents ha estat fonamental per a l’èxit del projecte. A través de tallers, residències artístiques, exposicions, publicacions i xarxes socials, s’ha aconseguit crear un espai de diàleg i un intercanvi de coneixements que ha enriquit a tots els participants.

Un exemple específic de les col·laboracions que aquesta col·laboració inclouen el taller «Casa de campo», un projecte innovador a la Casa de Campo de Madrid, integrant pastors, dissenyadors, artistes i arquitectes per a construir un sistema d’acolliment per a ovelles en un context urbà. 300 ovelles es van encarregar de mantenir les pastures, millorar els sòls i prevenir incendis, mentre que educada a la població sobre el pasturatge i l’agricultura sostenible.

El disseny i construcció de l’estable es va realitzar amb estudiants, artistes i veïns, mitjançant un concurs d’idees i tallers. Es va organitzar un joc de simulació perquè els nens aprenguessin sobre el pasturatge. La col·laboració amb RuangRupa un col·lectiu d’art contemporani,i la transformació in situ de la llet en productes lactis en el Centro de Acercamiento a lo Rural, van completar aquest projecte únic que apropa el món rural a la ciutat.

El projecte proposa la confluència de diverses mirades i experiències que han permès crear un programa de sabers únic i rellevant per a les necessitats del món actual.

• Quin paper ha tingut l’art en aquest projecte?

L’art és un pilar fonamental del projecte i es presenta com una eina imprescindible per posar en relleu la importància d’apropar-nos al món rural i als seus coneixements per la sostenibilitat del nostre entorn.

La pràctica artística serveix com a vehicle per fomentar la creativitat i la innovació, impulsant el desenvolupament de noves vies de pensaments i solucions que es puguin aplicar a la comunitat en la qual treballen. Es converteix en un instrument per a registrar i protegir la memòria de les comunitats rurals, transmetent-la a les noves generacions i generant un impacte social que ajuda al seu desplegament social, econòmic i cultural.

De forma més detallada i pràctica, les propostes que plantegen són les següents:

Residències artístiques Es convida artistes a treballar en zones rurals, col·laborant amb les comunitats en la creació de projectes d’art relacionats amb la temàtica del projecte.

Tallers d’art Espais on les comunitats locals poden expressar-se creativament i compartir els seus sabers i experiències amb altres disciplines i obrir noves narratives.

Publicacions Es publiquen llibres i articles que inclouen imatges i textos que documenten el procés creatiu, una part essencial de la pràctica artística i on comparteixen idees i reflexions per repensar el món rural des d’una nova perspectiva. Alguns dels títols són: Permaculturas de Standart Thinking, Vidas a la Intemperie  de Marc Badal, Manual práctico para la Dinamización Local Agroecológica de Daniel López García y Guillem Tendero Acín i Pensar y hacer en el medio rural. prácticas culturales en contexto.

Exposicions S’organitzen mostres per a compartir els resultats del projecte amb el públic en general. Fins ara, han tingut lloc 22 exposicions individuals als pobles on s’ha intervingut i 5  exposicions col·lectives  en espais com ara La Casa Encendida (Madrid, 2012) , Matadero Centre d’Art (Madrid, 2013) , La Panera / Fundació Tàpies ( Lleida / Barcelona 2014) , Casco Projects ( Utrecht, 2015), PAV (Torino, 2015) , Visible ( Brussels, 2015) , HIAP Suomenlinna ( Hèlsinki 2015) , i la Biennal d’Istanbul 2015.